Preguntes freqüents

És molt freqüent tenir problemes de fertilitat?

Com a espècie, els humans en general, presentem baixa fertilitat. La possibilitat d’aconseguir un embaràs mantenint relacions sexuals sense protecció en el moment de la ovulació està al voltant del 25%. Aproximadament 1 de cada 6 parelles en edat reproductiva presenten problemes d’esterilitat. Aquests percentatges fan referència a dones menors de 35 anys. A partir d’aquesta edat disminueix el potencial reproductiu i després dels 40 anys, la possibilitat d’aconseguir un embaràs al mes és menor al 10%.

Existeix una disminució de la fertilitat actualment?

En les últimes dècades s’ha observat una davallada de la qualitat seminal i per tant un empitjorament de la fertilitat masculina. La societat també ens ha portat a posposar la maternitat a edats en què la fertilitat femenina pot estar afectada.

Quant temps ha d’esperar una parella per consultar un especialista si no aconsegueix l’embaràs?

Es recomana a les dones menors de 35 anys consultar un especialista després d’un any de mantenir relacions sense protecció i tenint en compte que els seus cicles menstruals són regulars. Si la dona és major de 35 anys es podria consultar un especialista als 6 mesos de mantenir relacions sense èxit ja que segurament la reserva fol·licular pot estar compromesa.

Quins són els efectes de l’edat en la fertilitat natural femenina?

Amb el pas del temps hi ha una disminució tant en el número com en la qualitat dels òvuls, per tant, una disminució de la fertilitat.

La presència de la menstruació no és sinònim de capacitat per aconseguir un embaràs. Amb l’edat els òvuls van acumulant alteracions genètiques i citoplasmàtiques que dificulten l’embaràs i augmenten les possibilitats d’avortament i/o de malalties genètiques en a la descendència.

Què és la reserva ovàrica?

La reserva ovàrica és un paràmetre que ens orienta sobre el número i la qualitat dels òvuls  d’una dona. La reserva ovàrica és finita i es va reduint progressivament en cada cicle menstrual. Aquest paràmetre influeix en les possibilitats d’aconseguir un embaràs (tant de manera natural com per mitjà de tècniques de reproducció assistida).

La reserva ovàrica comença a reduir-se de forma més pronunciada a partir del 35 anys i aquesta reducció s’agreuja passats els 40. Al llarg dels anys es produeix una davallada en la quantitat i qualitat dels òvuls que pot dificultar aconseguir un embaràs a terme.

Altres factors que poden afectar la reserva ovàrica són: tractaments oncològics, exposició a certs agents tòxics, tenir antecedents familiars de fallada ovàrica o menopausa precoç, certes malalties genètiques, patologies autoimmunitàries o quadres ginecològics com la endometriosis.

Com puc conèixer la meva reserva ovàrica?

Per conèixer la reserva ovàrica serà necessari realitzar una revisió ginecològica i valorar dos paràmetres:

  1. Recompte de fol·licles antrals de cada ovari a través és d’una ecografia transvaginal al inici del cicle menstrual. Els fol·licles són les estructures on es troben els òvuls a l’ovari.
  2. Determinació de la hormona antimüleriana (AMH) amb una analítica de sang.

El resultat d’aquestes determinacions aporta informació de la quantitat i qualitat dels òvuls en el moment actual. Posant en cotext aquests dos paràmetres amb la història clínica personal, l’equip mèdic de UEG us pot orientar sobre quina és vostra la reserva ovàrica actual.

Quina influència té l’índex de massa corporal (IMC) en la fertilitat natural i en l’èxit dels tractaments de reproducció assistida?

Es considera que un IMC entre 20-25kg/m2 és l’ideal per disposar d’una bona salut reproductiva. Les desviacions, tant superiors com inferiors, es relacionen amb una disminució de la fertilitat; ja sigui natural com a través de tractaments de reproducció assistida.

Les gestacions quan l’IMC és superior a 29kg/m2 suposen un risc per a la salut materna-filial i es desaconsellen les gestacions en els casos d’obesitat mòrbida.

Quina influència té el tabac en la fertilitat?

El tabaquisme de forma activa o passiva redueix la fertilitat femenina ja que afecta a la qualitat ovocitària i disminueix les possibilitats de concebre de forma natural i en els tractaments de reproducció assistida. També existeix una associació entre el tabaquisme i la reducció de la qualitat seminal.

Quina influència té el consum d’alcohol excessiu en la fertilitat?

En la dona, s’ha observat que el consum excessiu de begudes alcohòliques pot causar modificacions a nivell endocrí, que es pot traduir en alteracions en la maduració fol·licular i la ovulació. També s’ha observat que pot disminuir la resposta ovàrica, la qualitat embrionària, la capacitat d’implantació i augmentar la taxa d’avortament.

En l’home pot afectar a la qualitat seminal (teratozoospèrmia i oligozoospèrmia) tot i que aquestes efectes poden ser revertits si es corregeix la conducta. Un consum excessiu d’alcohol pot disminuir el desig sexual i causar disfunció erèctil.

Quina influència té el consum excessiu de la cafeïna en la fertilitat?

La relació entre consum excessiu de cafeïna i infertilitat és controvertida. Es relaciona el consum de cafeïna amb l’exposició a estrès oxidatiu que poden patir el gàmetes afectant la seva viabilitat. En quant als resultats de FIV, s’ha vist que el consum excessiu de begudes amb cafeïna està associat a una major taxa d’avortament i una menor taxa de recent nascut.

Quina influència té el consum de drogues en la fertilitat?

Hi ha constància que el consum de determinades drogues pot afectar la fertilitat. Consumir marihuana pot afectar el funcionament neuroendocrí hipotalàmic i està relacionat amb un augment de la infertilitat i una afectació en la qualitat seminal. La cocaïna afecta l’espermatogènesi i incrementa les taxes d’avortament.

Per tant, quan hi ha un desig gestacional s’ha d’evitar determinats estils de vida. És especialment important abans i durant dels cicles de FIV ja que pot influir en els resultats. En aquests casos és aconsellable un consum moderat d’alcohol (no superar les 4 begudes alcohòliques a la setmana), un màxim de 2 tasses de cafè al dia i eliminar qualsevol consum de drogues.

Com puc conèixer la qualitat de la meva mostra seminal?

Per conèixer la qualitat de la mostra seminal l’equip de UEG realitza un seminograma que permet valorar diferents paràmetres de la mostra i determinar si estan dins els criteris de normalitat de la Organització Mundial de la Salut (OMS 2010). En alguns pacients es pot plantejar la possibilitat de complementar l’estudi fent altres determinacions, per exemple, estudiar la fragmentació de l’ADN espermàtic.

Puc millorar la qualitat de la mostra seminal?

El sistema reproductor masculí està en constant fabricació i renovació d’espermatozoides (gàmetes masculins) i per tant, canvis en l’estil de vida i la dieta poden modificar la qualitat del semen.

Diversos estudis han identificat possibles factors que poden modificar la qualitat seminal. Hi ha factors extrínsecs que són molt difícils de controlar per el pacient (per exemple la contaminació ambiental, la presència de tòxics o disruptors endocrins en l’ambient, etc.), però d’altres com l’estil de vida, la dieta, fumar poden ser corregits i traduir-se en una millora de la qualitat de la mostra. També s’ha vist que una dieta rica en antioxidants pot ajudar a millorar la qualitat seminal. En resum, és  aconsellable:

  • Disminuir l’exposició innecessària a factors ambientals nocius.
  • Eliminar el tabac, alcohol, drogues..
  • Realitzar exercici físic moderat (no més de 4 hores setmanals).
  • Seguir unes pautes d’alimentació saludables i equilibrades augmentant la ingesta de fruita i verdures.

Els tractaments de fecundació in vitro i l’estimulació ovàrica poden perjudicar els meus ovaris?

No existeix cap evidencia científica que relacioni haver-se sotmès a una estimulació ovàrica i/o tractament de fecundació in vitro amb una disminució de la reserva fol·licular ni amb una alteració del correcte funcionament del sistema reproductor.

El fet de donar òvuls farà que se m’avanci la menopausa?

Sotmetre’s a una estimulació ovàrica i recuperació d’oòcits no redueix la reserva fol·licular. En cada cicle menstrual, als ovaris comencen a madurar un grup de fol·licles (estructures que contenen els òvuls) i a mesura es van desenvolupant es produeix una selecció entre ells. Només un fol·licle i l’òvul que conté acaben de desenvolupar-se correctament (fins a la ovulació), la resta entren en atrèsia i es perden.

El que pretén l’estimulació ovàrica és rescatar i recuperar els òvuls dels fol·licles que en un cicle natural s’acabarien perdent per poder-los utilitzar en un cicle de fecundació in vitro.

Si estic diagnosticada d’endometriosis, puc tenir més dificultats per quedar-me embarassada?

S’ha vist que hi ha un percentatge de dones amb endometriosi que presenta problemes de fertilitat. L’afectació entre pacients pot ser molt diferents així com les seves conseqüències. Se sospita que l’endometriosi pot generar un ambient hostil que dificulta la correcta implantació de l’embrió. També pot originar problemes com adherències i obstrucció de les trompes. En aquests casos serà necessari un tractament de fecundació in vitro per aconseguir l’embaràs.

Puc ser pare o mare després d’una vasectomia o lligadura de trompes?

Després d’una vasectomia o una lligadura de trompes els tractaments de fecundació in vitro són una opció relativament ràpida i eficaç per assolir l’embaràs desitjat. L’alternativa és la cirurgia reparadora que no sempre aconsegueix restablir el funcionament normal de les gònades.

En el cas del pacient que presenta una vasectomia, s’haurà de realitzar una biòpsia testicular (TESE) per comprovar que el pacient manté la producció d’espermatozoides i aquests podran ser utilitzats en un tractament de fecundació in vitro (FIV).

En el cas de la pacient portadora d’una lligadura de trompes, si les analítiques hormonals i exploració física ho indiquen, s’haurà de sotmetre a una estimulació ovàrica amb la finalitat de recuperar els òvuls per un cicle de FIV.

Quins són els dies en què es produeix l’ovulació?

Es considera que la ovulació i els dies consecutius són el període en què la dona és més fèrtil i per tant, les possibilitats d’aconseguir un embaràs són més altes. La ovulació es produeix aproximadament a la meitat del cicle menstrual (al voltant del 14è dia).

Fins a quina edat està permès tenir fills?

La legislació que regula els tractaments de reproducció assistida no marca una edat legal límit que impedeixi a una parella buscar un embaràs. En el cas de les dones, els 50 anys seria una edat límit raonable a partir de la qual es desaconsella qualsevol tractament de fertilitat.

Els problemes de fertilitat dels pares es transmetran a la descendència?

Els nens i nenes nascuts de tractaments de reproducció assistida són com els altres, no presenten problemes de salut addicionals. En alguns casos s’ha associat a naixements prematurs, però això és perquè hi ha més índex de naixements gemel·lars per transferència de més d’un embrió. Actualment es recomana la transferència d’un sol embrió, per tant, el risc de prematuritat és similar al d’un embaràs natural en les mateixes condicions.

Quines conseqüències té tenir els ovaris petits?

La mida dels ovaris està relacionat amb la seva activitat. Els ovaris petits o atròfics són la conseqüència que aquests ovaris ja no estan actius a causa de l’absència de fol·licles. Aquest tipus d’ovaris els trobem generalment en dones menopàusiques o amb fallada ovàrica precoç.

Quants fol·licles és normal tenir en cada ovari?

Per valorar la reserva ovàrica d’una dona hi ha diverses proves, però les que més valor predictiu tenen són l’estudi dels fol·licles antrals i un perfil hormonal.

L’estudi de fol·licles antrals consisteix en una ecografia a l’inici del cicle en què es fa un recompte del nombre de fol·licles que hi ha als ovaris amb una mida d’entre 2 i 9 mm. Si s’observen un nombre igual o superior a 8 sol ser indicatiu d’una bona reserva ovàrica. Com més fol·licles antrals vegem millor reserva ovàrica cal esperar.

Perquè serveix la progesterona?

La progesterona és una hormona produïda per l’ovari que actua principalment durant la segona fase del cicle menstrual, madurant l’endometri i permetent la seva receptivitat embrionària. En els tractaments de reproducció assistida, habitualment es dóna un suport amb progesterona per facilitar la implantació embrionària i mantenir l’embaràs.

És necessari administrar progesterona en els tractaments?

En tractaments com la inseminació artificial i la fecundació in vitro recomanem la seva utilització com a suport a la fase lútea. Sobretot, en la fecundació in vitro, ja que tot i que els ovaris funcionen correctament, a causa de l’efecte negatiu que pugui tenir la punció fol·licular, s’administra progesterona exògena per garantir uns nivells adequats fins que la placenta assumeixi la seva producció.

En canvi, en tractaments com la donació d’òvuls, la donació d’embrions o la transferència d’embrions congelats, l’administració de la progesterona és imprescindible per aconseguir l’embaràs i perquè evolucioni correctament. En aquests tractaments es busca que els ovaris no funcionin perquè no interfereixin en la preparació endometrial, de manera que haurem d’administrar nosaltres la progesterona necessària per aconseguir l’embaràs i mantenir el seu desenvolupament.

A Espanya els preparats de progesterona estan indicats per a la seva administració per via vaginal, per via oral o per via subcutània. Inicialment recomanem la via vaginal ja que el seu efecte és principalment a nivell uterí i així evitem els efectes sistèmics de la mateixa, com solen ser els marejos. La progesterona per via subcutània és una alternativa per a pacients que presentin al·lèrgies o en què es sospiti una mala absorció per via vaginal.

Quins són els símptomes de tenir la progesterona baixa?

L’embaràs necessita la progesterona per al seu desenvolupament. A més dels canvis endometrials, la progesterona també té acció sobre la musculatura uterina relaxant-la per facilitar el creixement de l’embaràs al seu interior.

D’altra banda, durant l’embaràs també ha de produir-se una supressió de la funció immunitària a nivell uterí per evitar que el mateix organisme reaccioni en contra de l’embaràs. Si no és així, els anticossos de la mare atacarien a l’embaràs impedint el seu desenvolupament. S’ha vist que la progesterona també participa en aquesta immuno-regulació a nivell uterí per facilitar el correcte desenvolupament de l’embrió.

Durant les fases inicials de l’embaràs la secreció de la progesterona depèn directament del cos luti, que queda a l’ovari després de l’ovulació. A mesura que l’embaràs es va desenvolupant, la placenta va assumint progressivament les funcions de producció de les hormones com la progesterona per dependre totalment d’aquesta a partir dels tres mesos de gestació.

Per tot l’anterior, és evident la importància de la progesterona sobre l’embaràs i, per això, és necessària la seva administració en els tractaments de reproducció assistida.

Quines possibilitats hi ha d'embaràs amb una baixa reserva ovàrica?

La reserva ovàrica és la capacitat de resposta de l’ovari al ser sotmès a una estimulació. És un paràmetre que únicament avalua la quantitat d’òvuls que podem esperar després d’una estimulació ovàrica. L’edat és el factor més important relacionat amb la reserva ovàrica i la fertilitat.

Hi ha pacients amb baixa reserva ovàrica que respondran menys a l’estimulació ovàrica, però produiran òvuls de bona qualitat (això és més freqüent quan més jove és la pacient). El paràmetre que millor es relaciona amb la qualitat dels oòcits és l’edat: a major edat pitjor qualitat.

Quants òvuls es vitrifiquen en el tractament?

Els òvuls no s’extreuen i congelen individualment sinó en grups. Normalment, en un cicle menstrual el cos destina molts oòcits per a l’ovulació. D’aquests, de forma natural només en sol ovular un, que és el que madura i s’ovula en cada cicle. La resta es perden.

Per realitzar la vitrificació dels teus òvuls, es fa una estimulació hormonal per intentar recuperar tots els oòcits que el teu ovari pugui donar en aquell cicle.  L’ideal és obtenir uns 15 òvuls per congelar.

Quants òvuls produeix un ovari a cada cicle?

Les dones neixen amb un determinat nombre d’òvuls en els seus ovaris. Aquests òvuls s’aniran utilitzant en cada cicle fins a la menopausa, moment en el qual ja no en queda cap. Perquè un ovari produeixi un òvul se n’hauran utilitzat molts en aquest mateix cicle que no arribaran a ovular. En cada cicle es sol produir una única ovulació per algun dels dos ovaris. No hi ha una relació per la qual cada ovari ovuli en cada cicle, sinó que és totalment aleatori.

Què són la FSH i la LH?

La Hormona Fol·licle Estimulant (FSH) i la Hormona luteïnitzant (LH) són hormones produïdes per la hipòfisi i actuen de manera sinèrgica en la reproducció.

La FSH regula el desenvolupament, el creixement, la maduració puberal i els processos reproductius del cos. En la dona produeix la maduració dels oòcits i, en els homes, la producció d’espermatozoides. La FSH estimula la producció d’oòcits i d’una hormona anomenada estradiol durant la primera meitat del cicle menstrual. S’administra FSH durant els cicles d’estimulació hormonal per poder obtenir el màxim d’òvuls en aquell cicle.

La LH en l’home és l’hormona que regula la secreció de testosterona; i en la dona controla la maduració dels fol·licles, l’ovulació, la iniciació del cos luti i la secreció de progesterona. S’administra LH durant el cicle d’estimulació ovàrica per estimular l’ovulació femenina.

En l’estudi hormonal s’utilitza per ajudar a diagnosticar o avaluar:

  • Menopausa
  • Dones amb poliquistosi ovàrica, quists ovàrics
  • Sagnat menstrual o vaginal anormal
  • Problemes per quedar embarassada o esterilitat

Què pot significar sentir punxades als ovaris?

Les punxades que senten algunes dones a la zona dels ovaris solen relacionar-se amb que s’està produint l’ovulació. Això sol ocórrer a la meitat del cicle menstrual.

Quins tipus de tractaments de fertilitat hi ha?

Si vols complir el somni de tenir fills, a UEG Clínic t’oferim la solució per al teu problema d’infertilitat mitjançant els tractaments de reproducció assistida més innovadors. El nostre equip expert avalat per més de 20 anys d’experiència t’ajudarà a trobar el tractament més adequat per a tu.

Inseminació artificial: És un tractament de fertilitat que consisteix a dipositar una mostra de semen de la teva parella o d’un donant a l’interior de l’úter. Si la dificultat per concebre resideix en la baixa qualitat de l’esperma o una disfunció ovàrica com en els ovaris poliquístics, aquest és el tractament que millor s’adapta.

Fecundació in vitro: És un tractament mitjançant el qual l’òvul és fecundat per l’espermatozoide en el laboratori per tal de crear millors embrions per a col·locar a l’úter. És l’opció més eficaç quan han fallat altres tractaments de fertilitat i quan hi ha problemes d’endometriosi, lesió o absència de trompes de Fal·lopi o problemes severs en la qualitat de l’esperma.

Donació: És una solució quan es tracta d’evitar problemes en els òvuls o en els espermatozoides. També, si estàs buscant ajudar a altres parelles en el somni de ser pares, podràs donar els teus òvuls, semen o embrions.

Preservació de la fertilitat: La congelació o vitrificació d’òvuls a una edat en la qual encara hi ha un bon potencial per produir l’embaràs permet retardar la maternitat fins el moment que consideris més oportú i amb totes les garanties.

Mètode ROPA: Si formeu una parella femenina i esteu pensant en participar conjuntament de l’embaràs, el mètode ROPA és la millor opció. Una de vosltres aportarà els òvuls fent de donant i a l’altra se li transferiran els embrions fent de receptora i portant a terme la gestació del vostre nadó.

Quins són els valors de FSH?

Els valors de la FSH varien al llarg del cicle ovàric de la dona. Per mesurar correctament la FSH ho hem de fer entre els dies 2 i 5 del cicle. Els nivells de FSH s’han d’interpretar sempre juntament amb els de l’estradiol ja que hi ha una correlació entre tots dos. En condicions normals els valors de FSH no superen les 10 mUI/ml.

Els nivells baixos de FSH en les dones es poden presentar a causa de:

  • Tenir un pes molt baix o haver tingut una recent pèrdua de pes ràpida
  • No produir òvuls (no ovular)
  • Parts del cervell (la hipòfisi o l’hipotàlem) que no produeixen quantitats normals de totes o algunes de les seves hormones
  • Embaràs

Els nivells alts de FSH indiquen que la hipòfisi ha de fer un esforç important per posar en marxa un cicle natural. Com més alts siguin els valors, més risc hi ha d’absència de resposta a l’estimulació. Es poden presentar nivells alts de FSH en les dones:

  • Durant o després de la menopausa, fins i tot en la menopausa prematura
  • Al rebre teràpia hormonal
  • A causa de certs tipus de tumor a la hipòfisi
  • A causa de la síndrome de Turner

Són garantia d'embaràs els tractaments de fertilitat?

UEG Clínic és un centre de reproducció assistida amb excel·lents resultats en fecundació in vitro i en donació d’òvuls. Disposem d’un laboratori de reproducció assistida d’alta qualitat en el qual s’apliquen els últims avenços tecnològics: la Injecció intracitoplasmàtica d’Espermatozoides, Fertile chip per seleccionar millor els espermatozoides, Primovision com a sistema time-lapse, el cultiu llarg i transferència en estadi de blastocist, transferència amb medis que ajuden a la implantació (Embryoglue) i que realitzem a més del 98% de totes les transferències embrionàries.

Tot aquest esforç, tecnologia i personal altament especialitzat ens situa al més alt nivell de qualitat per obtenir les millors taxes d’embaràs. Tot i això, el procés d’embaràs engloba molts factors que influeixen i que avui en dia, la ciència no coneix o no pot controlar. Per això, el que podem fer és optimitzar al màxim tot allò que sí es troba a les nostres mans perquè tinguis les màximes oportunitats de complir el teu somni de ser mare o pare d’un nadó sà el més aviat possible.