Tractament immunològic
El sistema immunològic compleix una funció molt important en la salut humana, actuant com a defensa davant organismes o substàncies que resulten nocives. La resposta immune innata de la mare durant l’embaràs (embrió meitat d’origen propi i meitat d’origen patern) és molt complexa i hi intervé un elevat nombre de tipus cel·lulars i molècules que han d’actuar de forma coordinada, controlada i en equilibri perquè no es produeixi un rebuig immunològic que impedeixi la implantació. És important que es produeixi, per tant, un estat anomenat de tolerància immunitària entre la mare i l’embrió. Aquesta tolerància és mantinguda per una sèrie de mecanismes d’origen fetal, matern i placentari. La incompatibilitat i/o rebuig immunològic de l’embrió amb la mare causa fallades d’implantació recurrents i avortaments.
Les cèl·lules Natural Killer (NK) són els limfòcits que més repercussió tenen en la tolerància materno-fetal. La regulació de la funció de les cèl·lules NK s’aconsegueix a través d’una sèrie de receptors que produeixen diferents senyals, com els anomenats KIR, que són aquells que s’uneixen a les proteïnes del tipus HLA-C (antígens de sistema de Histocompatibilidad tipus C). L’HLA és un sistema d’identificació que té l’organisme per reconèixer el propi i defensar-se de l’aliè. Tant el KIR com l’HLA-C són freqüents en la població i és possible que certes combinacions resultin desfavorables per l’èxit de l’embaràs.
Per tant, és possible que l’excés de resposta de cèl·lules anomenades NK en la placenta, la incompatibilitat de diferents haplotips (KIR-HLA, variants genètiques), i/o mutacions en alguns gens, com el MTHFR, poguessin produir aquest rebuig.
Malgrat tot el que s’ha avançat en el coneixement de la tolerància materno-fetal hi ha molta controvèrsia al respecte i encara no es coneix amb certesa la rellevància d’aquests factors i si el tractament pot comportar algun benefici. És per això que s’ha de realitzar un estudi multidisciplinari i complet a les parelles en aquesta situació.
Per a quins pacients està indicat aquest estudi:
Avortaments espontanis recurrents consecutius de causa no-filiada.
Fallada d’implantació recurrent de causa no-filiada.
Pacients amb patologies autoimmunes amb desig gestacional.
Un cop identificats els factors immunològics alterats s’inicia el tractament i monitorització a través de protocols individualitzats per a cada pacient, des del període pre-concepcional, durant el tractament reproductiu i fins a la finalitat de la futura gestació.
En cas de ser un cicle amb gàmeta/s de donant/s també es pot realitzar aquest estudi i buscar el/la donant immunològicament compatible.
Quines causes d’infertilitat podem identificar?
Patologies autoimmunes (ex: lupus eritematos sistèmic, malaltia celíaca, síndrome antifosfolipídic, diabetis, Tiroiditis autoimmune, etc)
Autoimmunitat inespecífica
Alteracions humorals immunològiques (immunodeficiències, alteracions en el sistema del complement, etc)
Alteracions metabòliques i de coagulació associades a desequilibris immunològics (disfuncions en l’absorció de vitamines, tiroidea, disfunció tissular a insulina, trombofilias, etc).
