Inseminació artificial

Es tracta de la tècnica de reproducció assistida més senzilla. Es basa en dipositar els espermatozoides seleccionats i mòbils dins l’úter en el moment en que es produeix l’ovulació (aproximadament el 14è dia del cicle).

Per tal que la tècnica sigui el màxim eficaç s’estimula l’ovari d’una forma suau perquè madurin 1 o 2 fol·licles i així es controla perfectament el moment de l’ovulació. El mateix dia es realitza una recuperació espermàtica de la mostra de semen de la parella o donant, eliminant tots els espermatozoides immòbils i estimulant la mobilitat de la resta.

Finalment es concentren en un medi estèril i es dipositen a l’úter mitjançant una cànula. El procés és indolor i la pacient pot anar a casa després de 10 minuts de repòs.

Aquest mètode basa la seva efectivitat en tres principis àmpliament establerts:

Selecció

La selecció espermàtica dels espermatozoides amb més potencial per fecundar.

Capacitació

La capacitació in vitro dels espermatozoides, que indueix les modificacions necessàries perquè aquests puguin fecundar l’òvul.

Reducció de la distància

La reducció de la distància que separa l’espermatozoide de l’òvul. Al dipositar els espermatozoides dins de l’úter es redueix significativament la distància i les barreres fisiològiques que aquests han de superar per trobar l’òvul comparat al que succeeix en una concepció natural. D’aquesta manera augmenten les probabilitats que els dos gàmetes es trobin.

Procediment pas a pas

1

Estimulació del cicle ovàric i inducció de l'ovulació: aquesta etapa no és estrictament necessària però sí que incrementa les possibilitats d'èxit en el tractament reproductiu. De forma natural, la dona desenvolupa un fol·licle amb un òvul en cada cicle menstrual, en alguns casos cap. Mitjançant l'estimulació del cicle ovàric garantim que l'ovari desenvolupi 1 o 2 fol·licles, i per tant, òvuls.
L'estimulació del cicle ovàric consta de dues fases, una primera on s'administren fàrmacs que inhibeixen les hormones del propi cos que regulen el cicle ovàric i així s’eviten interferències amb l'estimulació posterior; i una segona, on s’indueix la proliferació fol·licular mitjançant l'administració d'hormones exògenes. La via d'administració d'aquests medicaments acostuma a ser subcutània i pot ser realitzada per la pròpia pacient.
Durant l'etapa d'estimulació ovàrica es realitzen controls ecogràfics i anàlisi de sang per controlar el creixement i l'evolució dels fol·licles.

2

Inducció de l'ovulació: quan els fol·licles han arribat a un nombre i mida adequats, mitjançant l'administració via subcutània de l'hormona hCG, es promourà la maduració ovocitària i l'ovulació 36-48h després de la seva administració.

3

Un cop programada la inseminació, es sincronitza amb la recepció de la mostra de semen, que s’ha de processar una hora abans de la inseminació. La preparació de la mostra seminal consisteix en seleccionar i concentrar els espermatozoides amb millor mobilitat. S'utilitzen tècniques de capacitació i preparació seminal que permeten eliminar els espermatozoides morts, immòbils o lents i així optimitzar la qualitat de la mostra que s'utilitzarà per a la inseminació.

4

La inseminació artificial és un procés que no requereix ingrés hospitalari i es realitza a la mateixa consulta ginecològica. Un cop la mostra seminal ha estat processada al laboratori d'andrologia es carrega en un catèter d'inseminació dissenyat especialment per a aquest procediment. El/la ginecòleg/a és qui introdueix aquest catèter arribant a l'úter, mitjançant suport ecogràfic on dipositarà la mostra seminal.

Per quins pacients està indicat?

En funció de la causa d’infertilitat o situació personal de la pacient, la inseminació artificial es pot realitzar amb semen de la parella (inseminació artificial amb semen conjugal) o amb semen de donant (inseminació artificial amb semen de donant).

  • Parelles en què l’home presenta defectes lleus o moderats al semen relacionats amb la concentració, la mobilitat o la qualitat morfològica.

  • Parelles en què la dona presenta defectes en la qualitat del moc del cèrvix uterí que dificulta l’ascens dels espermatozoides fins a l’úter i les trompes.

  • Parelles en què la dona presenta problemes d’ovulació, endometriosi lleu o alteracions en les trompes de Fal·lopi unilateral o que no suposen un obstrucció completa.

  • Parelles amb esterilitat d’origen desconegut (aquelles en què les proves diagnòstiques resulten normals).

  • Parelles serodiscordants

  • Altres factors: factor coital, etc.

  • Parelles en que l’home presenta mala qualitat seminal o absència d’espermatozoides.

  • Parelles en què l’home és portador d’una malaltia genètica hereditària que no pot ser detectada en els embrions.

  • Dones sense parella o parella femenina.

  • Parelles serodiscordants

  • Altres factors: factor coital, etc.