Diagnòstic prenatal

Actualment, disposem d’una prova que consisteix en la detecció d’ADN fetal en sang materna que ofereix una informació de gran fiabilitat sobre si el fetus és portador de determinades anomalies cromosòmiques. Aquest test es realitza a partir d’una mostra de sang materna a partir de la setmana 10 de gestació i permet analitzar directament l’ADN fetal que es troba circulant pel torrent sanguini matern. Aquesta és una prova molt recent, que ha revolucionat el concepte de cribratge d’ anomalies cromosòmiques. Aquest test presenta una molt elevada taxa de detecció, superior al 99,5%, però és necessari realitzar un assessorament pre i post test per saber quin test és el que millor s’adequa al teu tipus d’embaràs i per la interpretació correcta dels resultats.

Hem de saber que un resultat de baix risc no descarta el 100% una alteració cromosòmica, però els estudis realitzats mostren que exclou la probabilitat de les cromosomopaties més freqüents en un percentatge molt alt. En cas d’obtenir un resultat d’alt risc, es recomana la realització d’una tècnica de diagnòstic prenatal invasiva (amniocentesi o biòpsia corial) per confirmar el diagnòstic.

El diagnòstic prenatal no invasiu pot considerar-se per tant com una prova de cribratge, que permet evitar en un 98% dels casos la realització de mètodes de caràcter invasiu.

Aquesta prova permet de forma no invasiva estimar el risc d’anomalies cromosòmiques amb alta fiabilitat. Estudia si existeixen anomalies numèriques en diferents cromosomes. Actualment, els resultats més fiables són per: Trisomia 21 (Síndrome de Down), trisomia 18 (Síndrome d’Edwards), trisomia 13 (Síndrome de Patau) i, anomalies dels cromosomes sexuals. També es poden estudiar les microdeleccions i microduplicacions de mida gran. El cribratge de l’ADN fetal lliure es realitza mitjançant tecnologies de seqüenciació massiva a partir de la 10ª setmana de gestació i el resultat s’entrega als 10 dies.

Indicacions

Aquest estudi genètic es pot recomanar en els següents casos:

• Antecedents familiars amb cromosomopaties o trastorns genètics.

• Cribratge bioquímic (triple screening) amb resultat de risc mitjà sense anomalies ecogràfiques.

• Avortaments de repetició.

• Edat materna avançada.

• Ansietat materna.

Existeixen diferents tècniques invasives que permeten obtenir material genètic del nadó pel seu estudi.

Per realitzar un estudi prenatal invasiu és necessari realitzar una biòpsia corial o l’extracció d’una quantitat determinada de líquid amniòtic. En aquestes mostres es pot estudiar la càrrega genètica del fetus i veure si hi ha cap alteració, tant a nivell cromosòmic com genètic (si es donés la necessitat d’analitzar-ho també). Permet estudis a nivell citogenètic, molecular i bioquímics. Aquestes tècniques aporten un petit risc de pèrdua gestacional entre 0,2-0,5% degut a problemes derivats de l’aplicació de la tècnica.

Cóm i quan es fa un estudi prenatal invasiu?

Per norma general, un estudi invasiu es realitzarà només si hi ha una indicació d’alt risc derivat d’una història clínica familiar amb antecedents d’algun trastorn genètic, o que l’estudi bioquímic i/o ecogràfic així ho recomanin.

La biòpsia corial consisteix en l’extracció d’una mostra de trofoblast embrionari (part de placenta) per via transabdominal o transcervical utilitzant anestèsia local, i de manera ecoguiada. Es realitza entre les setmanes 10-13, per la qual cosa permet tenir la informació molt precoçment. En un 1% dels casos no proporciona un resultat vàlid i serà necessari recórrer o confirmar-ho per l’amniocentesi.

L’amniocentesi consisteix en la punció de la cavitat amniòtica per via abdominal ecoguiada per obtenir líquid amniòtic amb cèl•lules fetals. Es realitza a partir de la setmana 16 de gestació (segon trimestre). Rarament no s’aconsegueix ADN fetal necessari pel diagnòstic. Permet un estudi ampli de trastorns fetals: infecció fetal, estudi bioquímic, molecular i citogenètic.

Cóm i quan es fa un estudi prenatal invasiu?

Generalment, les indicacions per l’aplicació d’una prova invasiva són:

• Quan el cribratge de primer trimestre o l’estudi no invasiu surt alterat o amb risc alt.

• Si has tingut un fill anterior o avortament previ amb una alteració cromosòmica.

• Si has tingut un fill anterior amb una alteració genètica amb possible transmissió familiar.

• Història familiar amb una malaltia genètica o cariotip alterat

• Signes ecogràfics suggestius de malformació per causa d’anomalia genètica

Aquesta tècnica s'utilitza en els casos en què és necessària la identificació genètica d'una persona. S'ha de fer una comparació de mostres genètiques dels seus pares o familiars propers. Aquesta tècnica no es pot utilitzar en situacions com l'adopció, donació de gàmetes o embrions o en cas de no tenir mostres dels familiars. L'empremta genètica permet identificar un individu o verificar la paternitat mitjançant el seu ADN. Això està present en totes les nostres cèl•lules i és inalterable al llarg de la vida. Es recull una mostra de cèl•lules bucals i en un termini de 20-30 dies es lliura el resultat.

Estudis que es fan mitjançant citogenètica que permeten descartar anomalies numèriques i estructurals cromosòmiques. Entrega de resultat als 12/20 dies (en funció del test).

Tècnica en la que es detecten alteracions cromosòmiques de forma molt precisa amb guanys o pèrdues molt petits (microdelecions o microduplicacions) de material cromosòmic com per exemple: la síndrome Di-george, Cri du chat, Cornelia de lange, Dandy-walker, regió crítica del la síndrome de Down, i en alguns casos de malalties genètiques com Kallmann, Marfan, Neurofibromatosis tipus I, tipus II, etc., si estan causades per la pèrdua o guany de la regió on es troba el gen causant del trastorn. Entrega de resultat als 12 dies.

La QF-PCR identifica, en menys de 24h, les anomalies cromosòmiques més freqüents, que es busquen al cariotip prenatal convencional: les alteracions numèriques dels cromosomes 13, 18, 21, X i Y.

La QF-PCR te una alta fiabilitat, rapidesa i baix cost. No obstant, no permet detectar anomalies estructurals, mosaïcismes de baix grau ni cromosomes marcadors.